Gràcies a Cheese, ja sabem fer-nos fotografies i gravar-nos vídeos amb la nostra webcam. En l’anotació d’avui explicaré com fer videoconferències. Tot i que hi ha diversos programes amb els que podem fer-ho, explicaré el que jo utilitzo habitualment: l’Skype. Per mitjà de l’Skype podem escriure’ns amb els nostres coneguts per xat, parlar amb ells o, el que més ens interessa en aquesta anotació, fer-hi una videoconferència.

L’Skype no està disponible en els repositoris oficials d’Ubuntu, però sí està en els repositoris Medibuntu, molt útils perquè contenen un nombre considerable de códecs multimèdia i programes privatius (gratuïts). Possiblement ja els hàgiu afegit com a repositoris de tercers. Si és aquest el cas, podeu tenir l’Skype instal·lant des de Synaptic els paquets “skype-common” i “skype-static”. Per si no els teniu, explicaré com afegir els repositoris de Medibuntu. Primer cal afegir el repositori a les nostres fonts de programari, anant al menú “Sistema>Administració>Fonts de programari”. Anem a la pestanya “Programari de tercers” i fem clic al botó “Afegeix…”. En el camp “Línia APT:” introduïm el següent:

deb http://packages.medibuntu.org/ jaunty free non-free

Amb això hem afegit tant el repositori “free” (lliure) i el “non-free” (privatiu) de Medibuntu. Ara ens falta obtenir la seva clau d’encriptació. Medibuntu ens ofereix la seva clau d’una manera una mica diferent de la majoria de repositoris. En el propi repositori, hi ha un paquet (medibuntu-keyring) que conté aquesta clau. Només cal instal·lar-lo i ja la tindrem. Per a fer-ho, obrim el Synaptic (“Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic”) i refresquem la informació per tal de recollir els nous paquets de Medibuntu prement el botó “Refresca”. Actualitzarà la informació dels paquets, i se’ns queixarà que no tenim la clau d’encriptació de Medibuntu (de moment, això és correcte). Des del mateix Synaptic, instal·lem el paquet “medibuntu-keyring” i ja tindrem la clau de Medibuntu. Si tornem a refrescar els paquets, ja no se’ns queixarà de la clau de Medibuntu. Per tenir l’Skype només hem d’instal·lar els paquets que ja he comentat abans (“skype-common” i “skype-static”).

Anem a utilitzar Skpye. El podem obrir des del menú “Aplicacions>Internet>Skype”. El primer cop que l’obrim ens preguntarà si ja tenim un compte de Skype, o si en volem donar un d’alta. Fem el que correspongui per al nostre cas i arribarem a la pantalla principal de l’Skype, que és molt semblant a la de qualsevol altre programa de missatgeria:

Pantalla principal de l'Skype

Per a cada contacte, tenim la possibilitat d’iniciar un xat o una conversa de veu. Veiem també que tenim un contacte anomenat “Echo/Sound Test Service” que ens serveix per a comprovar que ens funcioni correctament el micròfon i els altaveus. Si fem una trucada de veu, tindrem l’oportunitat de realitzar una videoconferència amb el contacte escollit. En la pantalla que se’ns obrirà hi veurem un botó per a enviar el que vagi gravant la nostra webcam i, si el nostre contacte fa el mateix, tots dos veurem com l’altre ens parla.

Botó per a vídeo quan parlem pel Skype

Com veieu, és molt senzill fer vídeo conferència amb Skype. En els sistemes GNU/Linux, també ho podem fer amb altres programes. Per exemple, en els últims dies Pidgin ha anunciat el seu suport per a webcams (de moment, només per xmpp, el protocol de Jabber i Google Talk). També Emesene ha anunciat darrerament que suporta webcam amb el protocol de MSN.

Videoconferència per Skype