Per tal que un programa pugui ser qualificat amb propietat de «programari lliure» en el sentit en què fem servir aquesta expressió cal que compleixi quatre «llibertats» que no són sinó quatre punts que aquells qui van començar tota aquesta benvinguda moda de les obres intel·lectuals lliures van considerar fonamentals — i s’entèn que aquells que decidim fer servir aquest tipus de llicències ho considerem també més o menys així–.

Si compleix aquestes quatre llibertats (poder-ne fer qualsevol ús, estudiar-lo o modificar-lo, redistrubuir-lo i poder-lo adaptar) necessàriament ha de permetre l’ús comercial de les obres derivades que puguin fer-se’n. Si no, no és lliure. Entre d’altres coses perquè la llibertat de poder fer servir un programa per a qualsevol ús implica també poder fer diners amb ell. I està bé que sigui així, hi ha moltes raons per no restringir la possibilitat de redistribució només a aquells sense afany de lucre.

Podem posar-ne un exemple esclaridor. Quin mal hi ha, per exemple, en què una petita empresa botiga d’informàtica ofereixi els CDs que composen el sistema lliure Debian a un preu raonable? Són fins a 21 CDs! Massa teca per menjar-se-la amb una connexió a Internet de les lentes, i cal recordar que encara molta gent les pateix! La botiga es pren la molèstia de gravar i replicar els CDs i l’usuari d’una d’aquestes connexions lentes s’evita la interminable espera i la feinada de descarregar tot el material. Cap problema.

Però què passa amb determinada gent sense gaire escrúpols, què passa amb aquestes webs que et fan enviar un o diversos SMS (a un preu que voreja un euro) per descarregar un programa lliure que a la web del costat, a la web oficial, és totalment gratuït? De vegades aprofiten dels espais de pagament per a publicitat a les planes de resultats dels cercadors per fer-se més visibles. És clar, com que les llicències lliures ho permeten, pels motius explicats, és totalment legal! Però des del punt de vista ètic, és gairebé una estafa. Aquesta gent no ofereix cap valor afegit i a sobre fa pagar per allò que és gratis.

Com podem evitar que els programadors acabin optant per alternatives més restrictives per no patir aquests abusos? Què podem fer per aturar aquest tipus de pràctiques?