Una de les utilitats del VirtualBox és poder provar un Sistema Operatiu (per exemple, una distribució de GNU/Linus) sense haver-lo d’instal·lar en la nostra màquina real. Així, si ens agrada el seu funcionament en una màquina virtual, ens podem plantejar la seva instal·lació en el nostre equip. Per a instal·lar una distribució que volem provar en una màquina virtual, tenim dues opcions:
- Anar a la pàgina web del Sistema Operatiu/distribució que volem provar, baixar-nos el seu CD/DVD d’instal·lació a través del fitxer “.iso” corresponent, i instal·lar-lo en una màquina virtual (nova o ja existent).
- Baixar-nos una imatge de disc dur virtual reconegut pel VirtualBox, i que ja tingui instal·lat el Sistema Operatiu, i utilitzar-lo directament des d’una màquina virtual (nova o reaprofitant una que ja tinguem).
Aquesta segona és una opció molt bona, perquè gràcies a ella ens podem saltar el procés d’instal·lació del Sistema Operatiu en la màquina virtual, i passar directament a provar el seu funcionament, que és el que ens interessa. Per Internet, podem trobar moltes imatges de disc dur amb sistemes preinstal·lats. Per exemple, en trobareu moltes a la pàgina de VirtualBox Images. En aquesta pàgina no només hi ha imatges amb distribucions GNU/Linux, sinó també amb distribucions GNU/SunOS, BSD i alguna altra (per exemple, el mític Minix). Per fer aquesta explicació, per exemple, m’he baixat la imatge de FreeBSD 7.1 amb XFCE, una de les distribucions BSD més conegudes (juntament amb OpenBSD). La imatge descarregada ve comprimida amb el format 7z. Des del Nautilus podem descomprimir-la amb el botó de la dreta i fent clic a “Extreu aquí…”.
Extracció del fitxer .7z
Un cop descomprimida, hem de registrar la imatge en el VirtualBox. Per a fer-ho obrim el VirtualBox des de “Aplicacions>Eines del sistema>VirtualBox” i, en aquest programa, anem a “Fitxer>Gestor de suports digitals”. Fem clic a “Afegeix”, i seleccionem el fitxer amb extensió “.vdi” que hagi resultat de l’extracció anterior.
Gestor de suports virtuals
Un cop registrat, tornem a la pantalla principal del VirtualBox. Tenim dues opcions. O bé creem una nova màquina virtual que utilitzi aquesta imatge, o bé utilitzem aquesta imatge en una màquina virtual existent. En aquest cas, explicaré com reutilitzar una màquina virtual. Escollim la màquina virtual que ens interessi, i fem clic al botó “Paràmetres”. Anem a la secció “Discos durs” i com a “IDE primari mestre” escollim la imatge que acabem de registrar.
Selecció de la imatge
Acceptem els canvis, i iniciem la màquina virtual. Aquesta s’engegarà amb el sistema operatiu que hàgim escollit. Si ens demana usuari i paraula de pas, la podem obtenir de la mateixa pàgina on hem obtingut la imatge.
FreeBSD en màquina virtual
Com veieu, es tracta d’una forma senzilla de poder provar una distribució en una màquina virtual, sense haver de passar pel procés d’instal·lació.
3 comments
Ei, no sabia que això es podia fer. Sempre fa una mica de mandra haver d’instal·lar un sistema operatiu. No ho acostumo a fer, però ara que has explicat aquesta alternativa amb el Virtual Box, potser m’animaré a probar sistemes operatius que no coneixi.
Doncs sí, ho fa molt senzill.
Apart, això també serveix a nivell “intern”. És a dir, si tu tens una màquina virtual Windows (per exemple) amb uns programes instal·lats que t’interessen molt, pots fer-te una còpia de seguretat del seu fitxer “.vdi”. Així, si algun dia has de reinstal·lar-hi Windows, simplement retornes la còpia de seguretat i ja el tindràs preparat per a treballar. 🙂
Altament útil! Kubuntu, allà vaig!!