Alliberament de l'OpenSUSE 12.2, 16 anys de S.u.S.E

Ahir al migdia es feia públic l’alliberament de l’OpenSuse 12.2, la darrera versió d’aquesta coneguda distribució GNU/Linux. Tot i la polèmica en la qual ha estat envoltada  els darrers anys, pels acords amb Microsoft i el canvi doble de propietaris, no es pot negar que és una de les distribucions amb més trajectòria i àmplia distribució. Habitualment s’ha caracteritzat per oferir versions recents del programari en un conjunt ben integrat i estèticament cuidat. Més enllà d’això jo la destacaria com una distribució ensenya de l’entorn d’escriptori i programari KDE, el qual utilitzo personalment.

Abans d’abordar les novetats tècniques m’agradaria aportar certa perspectiva i és que ja fa 16 anys de la primera versió d’aquesta distribució, la qual cosa no és una dada menor en el món GNU/Linux. Concretament la S.u.S.E. 4.2 sorgia el maig de 1996, com un desenvolupament propi que anava més enllà de les personalitzacions d’Slackware que havien desenvolupat anteriorment. Aquest projecte, sorgit d’una petita empresa de serveis informàtics alemanya, continuà expandint-se tot enfocant-se al mercat professional i arribant a destacar-se com la principal distribució sorgida a Europa. Avui en dia encara continuen la seva tasca des de Nuremberg.

Personalment la vaig instal·lar per primer cop l’estiu de 2002, és a dir fa 10 anys! M’ha sorprès constatar-ho, llavors feia menys de 2 anys que tenia ordinador i va ser tota una aventura per mi. Després d’un primer intent fallit amb Mandrake, el qual va comportar una visita al servei tècnic per reparar l’ordinador (culpa meva per un ús imprudent del particionador del disc dur) vaig optar pel SuSE 8.0 (o això és el que crec per les dates, és una llàstima però fa molt que vaig perdre de vista aquell CD).

SuSE 8.0, captura de pantalla de Ladislav Bodnar

El procés d’instal·lació va ser prou senzill tot seguint al peu de la lletra les instruccions de la revista i el KDE s’ajustava molt a allò que jo buscava: personalització i alhora facilitat per una persona avesada al Windows 95. L’eina de configuració gràfica YaST eren just el que em calia per no perdre’m del tot en una transició gens senzilla per mi. Transició que no va ser completa ja que per mi en aquell moment, ja distant, l’Age of Empires encara era el que ocupava més temps al meu ordinador i no disposava de connexió a Internet per navegar o actualitzar res.

Des de llavors molt ha canviat però he continuat utilitzant SuSE (i després OpenSUSE) habitualment. Pel camí he provat i utilitzant dotzenes de distribucions i versions, des de Debian a Ubuntu, passant per MeeGo i Zenwalk. Però encara ara és la meva distribució preferida (sense defensar que sigui la millor).

Després de donar voltes i explicar batalletes entro de ple en aquesta nova versió 12.2 que estic provant ara mateix!

D’entrada cal comentar que les versions del programari no són tant recents com ens tenen acostumats. De fet han retardat l’alliberament 2 mesos per tal de garantir l’estabilitat i qualitat del conjunt. Fins i tot s’ha iniciat un interessant debat entre els desenvolupadors respecte a com millorar el desenvolupament del projecte i quin seria el millor model d’alliberament.

Respecte a les noves versions del programari i característiques tècniques podem destacar:

• Utilitza la versió 3.4 del Kernel, amb les habituals millores en el suport de maquinari
• Carregador d’arrencada GRUB2 per defecte, amb un aspecte i funcionalitats molt millorades, així com de Plymouth que evita els típics canvis bruscos a la pantalla mentre s’inicialitza el sistema
• Entorns d’escriptori: KDE 4.8.4, GNOME 3.4 i Xfce 4.10 (entre d’altres)
• LibreOffice 3.5 amb múltiples millores en els seus diversos components
• Firefox 14 i Chromium com a navegadors
• Amarok 2.5
• Gimp 2.80 i Inkscape 0.48

OpenSUSE 12.2

No vull deixar de remarcar la qualitat del Dolphin, el gestor de fitxers per defecte de KDE4, que per mi ha madurat amb multitud de funcionalitats i és un digne successor del Konqueror (no com a navegador). Sens dubte és l’element que més trobo a faltar quan canvio d’entorn d’escriptori (o encara més quan topo amb Windows).

Cal comentar que degut a què estic utilitzant la versió «LiveCD» el programari per defecte és escàs i és una llàstima però la traducció al català que incorpora el CD és molt parcial. No obstant això un cop instal·lat es pot solucionar ràpidament. De la mateixa manera és senzill instal·lar la compatibilitat amb formats propietaris de vídeo i àudio (quelcom de necessari per a la majoria d’usuaris).

Com és habitual la fluïdesa és molt elevada i, per qui estigui familiaritzat, el KDE es pot usar i personalitzar amb una gran facilitat. Sovint he llegit comentaris que critiquen que utilitza molts recursos i en aquest sentit veig útil remarcar els requisits mínims:

• Pentium III a 500 Mhz o superior (recomanen Pentium 4 a 2,4 Mhz)
• 1 Go de memòria RAM (recomanen 2 Go)
• 5 Go de memòria per a un escriptori gràfic

Tot i això al meu netbook amb 512 Mo de RAM i un processador Atom funciona bé tot desactivant els efectes 3D de l’escriptori.

En les properes setmanes faré una ressenya sobre el seu funcionament més detallada, un cop hagi instal·lat i personalitzat tot el que em cal i tingui un cert rodatge. Per ara si esteu interessants aquí podeu veure més captures de pantalla. I is algú s’anima a provar aquesta nova versió, aquí us la podreu descarregar.

Ja només em queda agrair a l’equip de «GNULinux.cat» la possibilitat de col·laborar en aquest projecte i animar-vos a tots a continuar utilitzant i promocionant GNU/Linux i el programari lliure en general.