Voldria comentar una anècdota que em va passar a la xarrada de la Volcànica.cat. Allà havia de parlar del GNOME3, però gran part de la xarrada va consistir en parlar sobre la idoneïtat o no del programari lliure (GNU/Linux en concret) per als usuaris «normals».
Va crear-se un debat interessant. Allà hi havíem tres tipus de persones: macaires, androidaires i linuxaires. En un moment donat un macaire va comentar que «Mac era pràcticament lliure» perquè fa servir un nucli BSD. I no li vaig contestar a això.
No perquè no sapiera com respondre-li, sinó perquè… no vaig saber dir-li-ho. Supose que després de tant de temps de reunions amb gent que pensa com jo quan es tracta de programari lliure, ha fet que els meus recursos per discutir amb gent que no pensa com jo siguen més limitats o no siga capaç de traure respostes ràpides.
Mac no és programari lliure. El nucli Mac no és programari lliure. Safari no és programari lliure. Android, el nucli, és gairebé programari lliure, però els milers d’aplicacions no lliures que hi ha al voltant el tanquen molt. L’Ubuntu té un nucli lliure, potser amb alguns pedaços no lliures, però la gran majoria de programes que té són lliures (hi ha trossos, petits, no lliures). Finalment podem parlar de distribucions completament lliures, aquelles que l’FSF recomana. Lliure simplement vol dir que no tenen llicències privatives.
Què en penseu d’això? Ací pose un gràfic amb la meua percepció, però possiblement els percentatges haurien de canviar…
% de llibertat segons sistema operatiu
12 comments
Skip to comment form
Una petita correcció: el nucli de OSX i iOS sí és lliure segons la FSF, i de fet existeixen distribucions GNU/Darwin completament lliures.
És evident que el macaire que comentes, o bé és un ignorant, o el que és pitjor, és un mentider. Quina llàstima que opinions gens fiables com aquesta la gent les escolti i les assumeixi com vàlides! (bé, això passa amb tot: amb la politica, el futbol…així va el país)
Windows és codi obert! Ho dic per la facilitat de petar-lo 😀
Hola Pau, precisa
Aquest comentari m’ha escapat no sé pas com i no veig com esborrar-lo.
Hola Pau, es molt interessant aquesta reflexió que fas i jo també me la faix, la resposta no la tinc clara, però crec que el problema comença amb primer lloc amb la definició de percentatge de llibertat, què vol dir això? Primer hauríem de tenir una “definició operativa” i veure quines variables i posem, per exemple:
– Quantitat de programari lliure en relació a programari privatiu, i com mesurar-ho, contant de codi?
– Freqüència d’us de cada programari, si per exemple cada dos per tres faix servir el flash, això varia la llibertat de meu sistema respecte a si l’us fos ocasional?
– Promoció de mòduls privatius, que vol dir exactament això? tenir-ho als repositoris, tenir els repositoris activats per defecte, posar-hi “ajudes” que faciliten la seva instal·lació? Es més lliure el sistema de Fedora en que cal agregar els repositoris fusion un mateix que Ubuntu que ja des de la instal·lació inicial ens facilita instal·lar-ho tot, o simplement son sistemes diferents que donen igualment la decisió al usuari?
En segon lloc crec que un altre problema es el concepte de llibertat de programari com a directament lligat al sistema operatiu, potser que un mateix maquinari amb un mateix sistema operatiu contingui i faci servir quantitats molt diferents de programari privatiu. Puc considerar que un ordinador amb Windows que normalment es fa servir per navegar i tasques d’ofimàtica és igual de no lliure si ho fa amb Explorer i Office, que si ho fa amb el Firefox i Libre Office?
Be tot això ho dic a manera “brainstorming” i no pas com a opinió ja definida potser entre tots i podrem reflexionar una mica.
Salutacions.
Gràcies pel comentari, Pauet. Realment, si ho haguera fet de forma seriosa, hauria d’haver fet un estudi més acurat del tema. L’article s’ha de vore més com una reflexió ràpida aproximativa que no pas precisa.
I realment és tant important que sigui lliure? O el que hauria dimportar més és que serveixi i funcioni, deixant el tema del codi lliure com a curiositat?
M’explico: agafem tots els sistemes operatius del gràfic anterior, i ara en comptes de classificar-los per percentatge de “llibertat”, classifiquem-los per percentatge d’utilització. Veureu quina sorpresa: la llista queda EXACTAMENT en el mateix ordre, però a l’inversa: 1er Windows, 2on Mac, etc.
No és com per reflexionar una miqueta? No és com per pensar que a la gent li importa un rave si el software ñes lliure o no? No és com per pensar que això només acaba interessant a quatre frikis, però que el món va per una altra banda?
Perdoneu, però algú ho havia de dir!!!
Un S.O Linux si que serveix i si que funciona, excepte en comptades ocasions en les que poden haver-hi problemes, però per norma general funciona. En realitat això que comentes depen de l’usuari, jo, per exemple, no necessito tindre 1000 programes ultra-complexos d’edicio de videos, imatges i so, no. Jo amb un visor d’imatges, un reproductor de música, un editor de video i un altre d’imatge pero que siguin normalets ja vaig sobrat, dit d’una altre manera: Un Gwenview, un Amarok, un KDEnlive, un GIMP o Krita… aquests programes son lliures i tenen funcionalitats que jo mai faré servir, perque l’ús que els hi dono és molt bàsic.
Jo em dedico a programar actualment, i amb Kate (Editor de Text) combinat amb la Terminal (Konsole) no tinc problemes per crear i compilar programes en C. Això suma-li un navegador web (Firefox o Rekonq en el meu cas) i ara suma-li la seguretat i estabilitat d’un S.O de codi lliure… com pots veure no necessito més així que de Linux (Kubuntu) no em penso moure 😛 però entenc que hi han persones que necessiten programes privatius (com la suite d’Adobe per exemple, o que no s’entenen amb LibreOffice -falta de dedicació-). Aquestes persones obviament no poden utilitzar un S.O Linux, bé, si que poden, però s’hauràn d’adaptar, i de totes maneres, a Windows també hi han programes OpenSource, pots utilizar el Gimp i el LibreOffice per exemple, fins i tot l’entorn KDESC… .
Però si, en termes generals a la gent no li importa si un programa és lliure o no, bàsicament no ho miren, però hi han programes lliures amb iguals o més funcionalitats que els seus equivalents en programari tancat.
Salutacions!
Percentatge d’utilització = Percentatge de MARKETING que fan les empreses ?
Quan et refereixes a «percentatge d’utilització» et refereixes a usuari particular?
Crec que la llibertat de programari no té res a veure amb el grau d’utilització o la funcionalitat (molt particular en cada cas) que hom pot donar-li. Fa temps, tot i que relativament poc, que el programari lliure a deixa’t de ser cosa de 4 friquis. Tens raó: A la gent li importa un rave si el programari és lliure o no, què és la RAM o a quantes revolucions té un disc dur. Últimament veig un moviment creixent, en que sembla que importa més la fruita que decora la pantalla que no pas qualsevol altra cosa. Crec que la reflexió del Pau no anava ni parlava de «qualitat», de «facilitat», de «funcionalitat». Parlava del grau de la llibertat del programari i la desconeixença d’aquesta. I crec que això és una filosofia més enllà d’una simple curiositat, ja que en més o menys mesura qualsevol dels SO esmentats anteriorment, ho han aprofitat.
Respecte al tema, tinc entès que el nucli de Mac és «lliure» però amb una llicència creada pels d’Apple anomenada APSL (per tant sensible a marranades per part de la pròpia Apple) . El Safari no és lliure, només el nucli KHTML de Konqueror en el que es basa. A part usa alguns forats legals de la llicència GPL d’aquest nucli perquè l’usuari interessat no pugui obtenir el codi font, amb les modificacions de Mac, amb facilitat. No crec que faci falta parlar de la política gens lliure tant del programari com del maquinari. d’aquesta empresa. Dir que Mac és lliure és molt agosarat. És una llàstima que una empresa que usa i aprofita programari lliure, no en promocioni ni col·labori en el seu ús i desenvolupament.
Pretenia ser una resposta a Aquianarfent, però no estic acostumat a deixar comentaris i ho he posat fora. Disculpes.
Els percentatges, com a nivell de percepció de llibertat em semblen bé. L’únic que, de la mateixa manera que res és completament lliure, tampoc hi ha res que sigui 100% tancat. Jo donaria un “marge” a Microsoft, que alguna coseta MOLT puntual em sona que sí que l’ha alliberada. Un 0,1% de llibertat potser? 😉