En els sistemes Linux, podem controlar l’escriptori d’un ordinador des d’un altre per mitjà dels programes Vino (servidor d’escriptori remot) i Vinagre (client d’escriptori remot). Per a Windows, també es pot fer el mateix per mitjà del Terminal Server. En entorns Linux, també disposem d’un client de Terminal Server, des del qual podem visualitzar i interactuar remotament amb l’escriptori d’un ordinador Windows.
Per a poder-lo utilitzar, primer cal activar en l’ordinador Windows el servidor de Remote Desktop. Després, en el nostre ordinador amb Linux, trobarem el client de Terminal Server a «Aplicacions>Internet>Client de Terminal Server».
Pantalla del client de Terminal Server
En aquest programa cal passar les dades de l’ordinador a què ens volem connectar. Per exemple, al camp «Ordinador» hi hem de posar la seva adreça IP o, si el tenim configurat a la xarxa, el seu nom. També podem configurar l’usuari de connexió, el domini i la contrasenya. Amb això, si fem clic a «Connecta» veurem que iniciem una sessió a l’ordinador remot en el nostre escriptori.
Apart d’això, hi ha altres configuracions que pot ser interessant modificar. Per exemple, a la pestanya «Pantalla» podem fer que quan ens connectem a l’ordinador remot se’ns mostri en pantalla completa. A la pestanya «Recursos locals» podem fer que el so que es generi en l’ordinador remot se’ns escolti a través del nostre ordinador, o (una opció molt interessant) que els nostres discos locals es vegin en la connexió que tenim a l’ordinador remot. D’aquesta manera, podrem intercanviar fàcilment fitxers entre el nostre ordinador local i el remot.
A la pestanya «Programes» podrem fer que, en iniciar la connexió remota, s’engegui de forma automàtica un programa. Des de la pestanya «Rendiment» podrem activar la memòria cau del mapa de bits per tal que la connexió vagi més ràpida. A més, un cop tinguem configurada la connexió a una certa màquina, ens podem desar aquesta configuració, per tenir-la disponible de forma senzilla.
Si tenim una o més connexions d’aquest estil desades, podem instal·lar en el panell superior de Gnome una miniaplicació que ens facilitarà la connexió a aquestes. Per a tenir-la, fem clic amb el botó dret sobre el panell superior de Gnome i seleccionem l’opció «Afegeix al quadre…». A la finestra que s’obri, fem doble clic sobre la «Miniaplicació del client de Terminal Server». Se’ns afegirà aquesta miniaplicació. Quan hi fem clic a sobre, ens sortiran totes les connexions que tinguem configurades, per tal que ens hi puguem connectar fàcilment, o per crear una connexió nova.
Miniaplicació del client de Terminal Server
Com veieu, es tracta d’un client de Terminal Server molt complet i que ens permet una interacció molt gran entre el nostre equip Linux i l’ordinador Windows remot al que ens connectem.
4 comments
Skip to comment form
OK ! Uri !
Molt interessant. És el que podré fer servir per a les aplicacions Window$ de la feina. Fins ara feia servir una connexxió ssh cap a d’altres IP’s de PC’s window$ mitjançant protocol VNC, tot instal·lant prèviament aquest protocol als PC’s window$ (és el “Visualitzador VNC SSL/SSH SSVNC”) però provaré amb el Términal Server.
Jo ja fa molta estona que l’empr i l’únic inconvenient que li trob és el que no reconeix el meu teclat (no posa accents,…) i no puc compartir les meves unitats físiques amb el servidor (cd, usb,…) Per tot el demés va fantàstic.
És estrany, el tema del teclat.
Per les unitats físiques, si actives l’opció que des del servidor vegi el teu disc local, no hi pots veure el que hi ha sota /media? Jo no ho he provat, però entenc que sí s’hi hauria de veure.
Ho hauré de comprovar. Gràcies.