Ja s’ha comentat moltísimes vegades l’origen de la paraula Ubuntu, que no es altra que: Humanitat envers els altres; però moltes vegades el terme es queda reduït simplement en termes informàtics a l’ajuda o modificacions del còdig amb la conseqüent distribució millorada.
Però per a que quedar-se allí? Un dia comprant en uns grans magatzems, vaig notar que un “estranger ”no m’agrada la paraula,ja que tothom ho som) volia demanar-li un paquet de tres llaunes en conserva de pinya a una reponedora. M’hi vaig estar al costat com si res i ella no l’entenia, i quan l’home va dir “ananas” rapidament i des del fons del cor (que poétic) vaig saltar dient: Pinya!!!. Semblava que l’home tingués ulls de nen petit i?luminats per que algú el va poder ajudar. No vol dir que en la meva etapa esclava no ajudés a ningú, però sembla com si al utilitzar Ubuntu, fos quasi obligat el ser útil als demés.
Per una altra banda, amb la filosofia del còdig obert, i també “hardware obert”(s’en diu així?), tampoc ens hem de quedar en l’àmbit tecnològic. Quan compres fusta per fer les teves obres de bricolatge, pot ser que hi aparegui un full que s’especifica la procedència. En alguns aparells, enmig de tants folis de manuals d’usuari, pot aparèixer també l’esquema electrònic. En el Regne Unit, s’ha demanat als restaurants que en la carta hi especifiquin els ingredients, quantitats, temps de cocció entre d’altres coses.
Per què no hem de poder sàpiguer d’on s’han extret els diferents materials que conformen tot el que utilitzem? benzina, acers, vidres, terrisses, fustes. Per què no hem de sàpiguer d’on provenen els aliments que mengem? De quin país venen les avellanes o aumetlles que venen amb la xocolata, o d’on prové aquella xocolata. I tornant al tema dels restaurants, està clar que no hi entrarem a la cuina a posa-hi les grapes, però si demanar que treguin o posin un determinat aliment.
Sabem d’on ve l’aigua que comprem (Cardó, Santes Creus, Viladrau, Veri…), però no sabem de quina plastificadora o de quina vidrificadora prové l’envás.
Quan es parla de demanar còdig obert, es fa referència a “petit i tou” i a finestres; Alguna vegada se l’i ha demanat el mateix a Steve Jobs sobre els seus aparells? És lícit demanar la “famosa recepta secreta” a la Coca-cola? Al meu parer es com el mag que diu ‘mai rebe?lo els meus trucs’ com si pel fet de dir-ho fos menys àgil amb les mans i menys mag. O si alguns grups inclouen les lletres en els llibrets; per què no fer el mateix amb la partitura? O en tot cas per problemes amb l’espai del llibret una plana web d’ells mateixos on hi aparèguin.
Sé que l’escrit està mal estructurat, espero que hem perdoneu
2 comments
El mag que revel·la els seus trucs no es torna menys àgil amb les mans, però sí menys mag, perquè la gràcia consisteix precisament a observar un efecte estrany sense saber com es fa o d’on prové. Si sabéssim com es fa, la màgia no tindria cap gràcia. No crec que això tingui res a veure amb el codi obert: la màgia es fonamenta en el desconeixement per resultar efectiva; la programació i la informàtica, en canvi, haurien de fonamentar-se en el coneixement i precisament per això pot ser útil el codi obert.
Podem sàpiguer que un mag aixeca una persona amb uns cables d’acer molt prims i al passar l’anella realitza el moviment exacte per a que no xoquin, o que la noia s’amaga en un doble fons mentre el mag va atravessant la caixa amb les espasses, i ho sabem, però ell sap com fer que no es noti.
En tot cas no preténc que a tot arreu hi aparegui la informació de tot (no tinc cap influéncia per a fer-ho evidentment). No tinc aquestes aspiracions, fins i tot, amb el simple software, no podria passar de simple visionador d’alt llenguatge i intentar entendre en la logica humana la logica de la programació. Només era com una pregunta oberta fins o pot arribar el desig de sàpiguer, la curiositat innata que tenim les persones.