Per tal que un programa pugui ser qualificat amb propietat de «programari lliure» en el sentit en què fem servir aquesta expressió cal que compleixi quatre «llibertats» que no són sinó quatre punts que aquells qui van començar tota aquesta benvinguda moda de les obres intel·lectuals lliures van considerar fonamentals — i s’entèn que aquells que decidim fer servir aquest tipus de llicències ho considerem també més o menys així–.
Si compleix aquestes quatre llibertats (poder-ne fer qualsevol ús, estudiar-lo o modificar-lo, redistrubuir-lo i poder-lo adaptar) necessàriament ha de permetre l’ús comercial de les obres derivades que puguin fer-se’n. Si no, no és lliure. Entre d’altres coses perquè la llibertat de poder fer servir un programa per a qualsevol ús implica també poder fer diners amb ell. I està bé que sigui així, hi ha moltes raons per no restringir la possibilitat de redistribució només a aquells sense afany de lucre.
Podem posar-ne un exemple esclaridor. Quin mal hi ha, per exemple, en què una petita empresa botiga d’informàtica ofereixi els CDs que composen el sistema lliure Debian a un preu raonable? Són fins a 21 CDs! Massa teca per menjar-se-la amb una connexió a Internet de les lentes, i cal recordar que encara molta gent les pateix! La botiga es pren la molèstia de gravar i replicar els CDs i l’usuari d’una d’aquestes connexions lentes s’evita la interminable espera i la feinada de descarregar tot el material. Cap problema.
Però què passa amb determinada gent sense gaire escrúpols, què passa amb aquestes webs que et fan enviar un o diversos SMS (a un preu que voreja un euro) per descarregar un programa lliure que a la web del costat, a la web oficial, és totalment gratuït? De vegades aprofiten dels espais de pagament per a publicitat a les planes de resultats dels cercadors per fer-se més visibles. És clar, com que les llicències lliures ho permeten, pels motius explicats, és totalment legal! Però des del punt de vista ètic, és gairebé una estafa. Aquesta gent no ofereix cap valor afegit i a sobre fa pagar per allò que és gratis.
Com podem evitar que els programadors acabin optant per alternatives més restrictives per no patir aquests abusos? Què podem fer per aturar aquest tipus de pràctiques?
13 comments
Skip to comment form
Ho sento però confons les coses.
No te res a veure el cobrament d’aquestes empreses sense escrupols (segons tu) amb el canvi a una llicència més restrictiva dels programadors.
Hauries d’escoltar en Richard Stallman que ho diu ben clar.
Tot i això jo opino que no haurien de cobrar si no donen cap servei adicional però de vegades el software que descàrregues ja no està disponible a la web de l’autor i que els descarregues dels servidors de l’empresa que cobra.
Personalment crec que en els casos de pàgines web que fan pagar per una cosa que a la pàgina del costat és debades i no hi ha justificació… doncs és una putada. Això no passa, però, només amb el programari lliure.
Sempre hi haurà gent que s’aprofite d’una o d’altra manera i no tot pot tindre cabuda a les llicències.
En tot cas caldria fer punts de confiança que, en realitat, ja existeixen, als quals els usuaris acudeixen sovint.
Per mi, tot allò que siga enviar missatgets per pagar qualsevol cosa per internet, em posa dels nervis (i més encara si parlem de coses que es poden descarregar lliurement des d’un altre lloc).
Primer vull comentar que aquestes pàgines webs que fan pagar, fan pagar per qualsevol programari que et baixis. Sigui programari lliure o sigui programari no lliure però que pots baixar gratuïtament a la pàgina web oficial. Per tant, no hi ha cap discriminació amb el programari lliure.
Segon, crec que aquestes pàgines intenten aportar un valor afegit, i per tant volen cobrar per aquest valor. El valor afegit és que t’han fet una selecció de programes, l’han valorat i comentat, han comprovat que no tinguin virus, et garanteixen la disponibilitat, et garanteixen una velocitat de baixada…
Com has comentat, si facilites la feina de la gent, perquè no pots cobrar-ho? La gent després podrà decidir si vol pagar o no.
Jo també crec que no té res a vere el fet ser programari lliure, del fet de que aquestes webs existeixin.
De fet també fan pagar per descarregar programes no lliures gratuits, com el winamp o similars.
A mi em sembla correcte. De fet, els programadors de software lliure tambe tenen dret a un futur digne.
Estafar als consumidors és il·legal, com a mínim segons el codi penal espanyol. Si es demostra que això és una estafa se’ls pot denunciar… algú s’hi anima? 😛
Però com bé diuen per aquí a dalt, el “servei” que t’ofereixen aquests webs és el d’un servidor sempre operatiu, per tant potser sí que realment ofereixen quelcom.
PD: “la web” -> “el web” 😉
Web:
http://www.softcatala.org/forum/viewtopic.php?t=877
Doncs a Softcatalà hauran de canviar el Recull de termes:
http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/recull.htm
Merci 😉
En quin punt??. Ho dic perquè on posa “web” especifica diferents opcions com “lloc web”, “pàgina web”, etc.
FranDJ: Si és que jo no proposo un canvi a una llicència més restrictiva… a mi ja m’està bé la GPL, i la resta per aquells que la vulguin fer servir. Però sí que he constatat que l’excusa que posen alguns programadors per no fer servir la GPL és precissament aquest, mira si no el que diuen els de l’equip de l’Spam Karma:
jodufi: Si dónen accés a un programa que ja no està disponible a la web oficial, ja ofereixen un valor afegit… no és el cas que critico. Critico les webs que et fan pagar 2 euros per baixar l’eMule.
Aljullu: No hi ha res il·legal, com comento,… en fer pagar 2 euros per baixar l’eMule dic… però clar… a la web oficial és gratis…
Salut!
Álvaro: Entenc el que dius pero aquesta gent del Spam Karma (que no tinc el gust de saber qui són) tenen un bon dilema. Si creuen en la filosofia de la FSF estan permetent que algú pugui cobrar per la seva obra.
Si acceptes ho has de fer amb totes les conseqüències. Si no hi creus has de canviar la llicència.
Així de fàcil (o difícil segons la conciència de cadascun).
@ Pau: Et poso el que hi ha:
“Web”: “web” (masc.)
“web”: “web” (masc.), “lloc web” (masc.) o “pàgina web” (fem.)
En ambdós casos, l’ús de la paraula “web” tota sola és en masculí. Ho potser és que ho he entès malament.
@ Álvaro: No sé si és aplicable en aquest cas, però segons tinc entès, en el codi penal espanyol hi ha sancions pel que es considera un “timo”, és clar que això és molt relatiu.
FranDJ: Comprenc això que dius, però com veus sí que hi ha casos en què la por a aquesta mena de pràctiques fa fer enrera als programadors a l’hora d’adoptar la GPL. Per suposat que jo la seguiré fent servir de totes maneres! 🙂
estan en la legalitat de fer això. El problema és el buscador, que prioritza una web no official, a una official.