El teu blog de Linux en català

GNOME3, Gnome Shell: el futur ja és aquí (amb captures!)

Fa dos dies es va presentar la versió final del GNOME3. Ha estat un alliberament una mica descafeïnat pel fet que actualment no hi ha cap distribució estable que per defecte el porte (tot i que sí que es pot provar amb alguns live-cds preparats).

Escriptori del GNOME3

Escriptori del GNOME3

GNOME3, Gnome Shell, un nou concepte d’escriptori

Heu de saber que GNOME3 inclourà Gnome Shell per defecte. El Gnome Shell és un embolcall de l’escriptori que canvia la manera en què interactuem amb ell. Arrere queden els menús d’aplicacions, llocs i sistema, les llistes de finestres, els accessos directes als quadres, etc.

Execució d'ordres amb Alt+F2

Execució d'ordres amb Alt+F2

Gnome Shell s’ha dissenyat per fer que l’usuari no malbarate el temps quan està davant de l’ordinador.

El desenvolupador de la interfície gràfica es va passar un mes sencer llegint llibres relacionats amb la creació d’interfícies gràfiques i aprenent com fer una interfície atractiva, funcional i fàcil de fer servir.

La barra superior ara s’ha tornat estàtica. Això vol dir que no serà possible, ara per ara, afegir-hi elements extra. Des d’allà podrem gestionar les xarxes, l’estat del nostre usuari, el calendari i les tasques. Com veureu, s’ha inclòs el botó tipus «connectat-desconnectat», a l’estil iPhone.

No hi ha barra inferior. Però és allà on es mostren les notificacions del sistema: si ens hem connectat a la xarxa, si hem rebut algun missatge, si anem bé de bateria, etc.

Notificacions a la part de sota de l'escriptori

Notificacions a la part de sota de l'escriptori

L’altre canvi important és com s’accedeix i es canvia entre finestres i espais de treball. Ja no tindrem la possibilitat d’accedir a les diferents finestres des del llistat de finestres a un dels quadres superior o inferior, ara caldrà anar a l’extrem superior esquerre de la pantalla i accedir a «Activitats». Allà veurem visualment totes les finestres obertes i podrem accedir a elles, gestionar-les i moure-les entre els espais de treball, etc.

Llistat de finestres visual

Llistat de finestres visual

GNOME3 també inclou ara un tauler de control, molt semblant al de KDE4. Des d’allà podrem configurar els aspectes més bàsics i avançats del sistema.

Tauler de control del GNOME3

Tauler de control del GNOME3

Zeitgeist, el gran germà

Tot i que encara no ha entrat a la branca oficial del GNOME3, probablement no trigarem en veure Zeitgeist com a part de l’escriptori. Zeitgeist és un sistema que enregistra tota la nostra activitat mentre treballem amb l’ordinador. Treballa per «esdeveniments» de forma que els va enregistrant: reproduir una cançó, obrir un document, accedir a una pàgina web… TOT s’enregistra. Això permet crear aplicacions tipus GNOME Activity Journal, que ens permet consultar què hem estat fent durant els darrers dies.

Penseu, per exemple, que un divendres esteu fent feina en una cosa concreta. Arriba el cap de setmana, marxeu i quan torneu dilluns ja no sabeu on estàveu. Gràcies a Zeitgeist podreu consultar què estàveu fent l’última vegada que vau estar amb l’ordinador.

GNOME Activity Journal

GNOME Activity Journal

Això planteja qüestions interessants sobre la privacitat, també sobre què passaria si a la nostra feina ens ho activaren per defecte per veure què fem, etc.

La idea és integrar Zeitgeist a les properes versions del GNOME. Això solucionarà un tema molt important com és l’accés a les darreres activitats que hem estat fent.

GTK+3, una evolució que s’allibera de molta càrrega passada

Tenint en compte que GNOME2 va nàixer allà per l’any 2000, és interessant explicar que durant tot aquest temps s’ha provat de mantindre la compatibilitat cap arrere. Això ha suposat mantindre classes molt antigues a les biblioteques gtk+2 que bàsicament feien perdre eficiència a l’escriptori.

GTK+3 és una evolució, una revolució a les biblioteques gtk que s’allibera d’aquesta càrrega i s’enfoca cap al futur. Un futur que pot relacionar-se amb dispositius mòbils a més dels ordinadors personals de sempre.

Llistat d'aplicacions i cerca

Llistat d'aplicacions i cerca

La interfície gràfica es dibuixa gràcies a Cairo (substitueix l’X11). Això millora molt l’experiència de l’usuari i augmenta la compatibilitat multi-plataforma. Quan proveu el GNOME3 podreu comprovar la fluïdesa amb la qual funciona tot.

La programació amb GNOME3 segueix una estructura molt semblant a la programació web: amb fulls d’estil i javascript. Fins i tot és possible obrir una consola javascript per analitzar els elements de l’scriptori. Això és exactament el mateix que el Firebug per al Firefox:

Consola Javascript

Consola Javascript

GNOME 3.0, les pegues

Això és GNOME 3.0. 3.0 vol dir que és una primera gran versió nova. És estable, és eficient, però probablement trobareu que li falten detalls per implementar (per exemple, un lloc on es puga accedir als documents recents).

Realment l’experiència serà completament diferent a allò que va passar amb KDE 4.0. KDE 4.0 va arribar amb tot de funcionalitats noves i excitants, però petava per tot arreu. En canvi, GNOME 3 és un treball més enfocat a l’estabilitat, l’eficiència i la senzillesa. Això s’ha pogut fer sacrificant (endarrerint més bé) altres funcionalitats que s’implementaran en els futurs GNOME 3.1, 3.2, etc

Proveu GNOME3!!

Tot i que encara no hi ha una forma directa i estable de provar-lo, existeix dues imatges live del GNOME3, una basada en Fedora i una altra en OpenSUSE. La de Fedora no l’he pogut fer funcionar. En canvia, la d’OpenSUSE funciona a la perfecció.

    • rogers on 8 d'abril de 2011 at 09:26

    Reply

    Pel que dius no té mal aspecte, i el fet de que renderitzin amb Cairo pinta bé (totes les aplicacions que tenien la paraula Cairo tenien força bon aspecte)…

    Sobre el tema del Zeitgeist, això ja passa amb els navegadors, però portarà també un mode privat (altrament conegut com a mode porno)?

      • Pau on 8 d'abril de 2011 at 10:24
      • Author

      Reply

      Sobre el tema del Zeitgeist, això ja passa amb els navegadors, però portarà també un mode privat (altrament conegut com a mode porno)?

      Sí, sí que ho portarà.

      Per cert, m’he oblidat de comentar que ara, quan s’òbriga una aplicació nova, el sistema sempre comprovarà si ja hi ha alguna instància de la mateixa oberta. Igual que amb el Firefox4 amb les pestanyes.

    • Xavier on 8 d'abril de 2011 at 16:55

    Reply

    Pq no puc fer servir aquestes imatges en un USB per provar-les i no haver de gravar un CD? No sé que passa que l’Ubuntu no em deixa fer-ho… normalment mai havia tingut cap problema!

    Merci!

      • Pau on 8 d'abril de 2011 at 17:01
      • Author

      Reply

      Has seguit les instruccions que posen al web?
      http://gnome3.org/tryit.html

    • Xavier on 8 d'abril de 2011 at 17:54

    Reply

    Ostres!

    No havia vist que hi havia instruccions! M’havia baixat els arxius directament del link que heu posat.

    Ja l’he provat. M’agrada, però crec que per saber si és útil hauria de treballar-hi un temps amb les meves aplicacions i no amb un LiveCD, però la impressió ha estat bona.

    Felicitats per la web, és molt interessant!!!!!!!!

    • Pauet on 9 d'abril de 2011 at 02:46

    Reply

    Doncs m’he dedicat a provar el Live CD i la veritat es que desconcerta una mica al ser un concepte molt diferent de tot el que he fet servit tota la vida. Si que puc dir que era una mica pessimista amb Gnome Shell i en canvi m’ha agradat força el que he vist.
    M’ha sorprès agradablement la fluïdesa que comenta en Pau (tot i que la prova l’he feta des de Live CD).
    També he vist que és fàcil afegir el botó de maximitzar a la finestra cosa que m’ha deixat descansat, tot i que potser si que es bona idea acostumar-se a arrossegar la finestra cap a la barra superior.
    En definitiva m’ha deixat satisfet tot i que com diu en Xavier hauria de treballar-hi una temporada.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.