El teu blog de Linux en català

Surt l'Amarok 2.1 i torna a desaparèixer el 1.4

Em sap greu, però la nova versió de l’Amarok, la 2.1 (notícia a alliberats.cat) continua sense agradar-me! Ahir vaig actualitzar alguns paquets importants del meu ubuntu i en reiniciar vaig descobrir que l’Amarok 1.4 havia desaparegut altre cop. Vaig pensar “cap problema, faré com la darrera vegada!”, però, ai las, les fatídiques dependències trencades m’ho impedien!

Els següents paquets tenen dependències sense satisfer:
amarok14: Depén: amarok14-common (>= 2:1.4.10-0ubuntu3~ppa3) però no serà instal·lat
E: Paquets trencats

Això sembla més problemàtic que abans eh?

Per sort, si teniu el mateix problema de conservadurisme malaltís que tinc jo amb aquest programa, he trobat tot googlejant una solució improvisada, una mica bruta, però que potser us funciona. Consisteix en instal·lar manualment (no us espanteu, és fàcil!) els arxius .deb de l’antic Amarok 1.4

Us els podeu baixar d’aquí, i són el següents:

amarok14_2%3a1.4.10-0ubuntu3~ppa2_i386.deb
amarok14-common_2%3a1.4.10-0ubuntu3~ppa2_all.deb
amarok14-engine-xine_2%3a1.4.10-0ubuntu3~ppa2_i386.deb

(Es tracta dels arxius de la versió 32 bits, així que m’imagino que per versions 64 bits no deu funcionar, no ho he provat…)

Fent clic a l’enllaç superior et baixes un .tar que els inclou els tres comprimits. Per instal·lar-los, primer s’han de descomprimir manualment. A continuació obrim la terminal, ens dirigim a la carpeta on ens haguem baixat els arxius, i executem l’ordre d’instal·lació:

sudo dpkg -i amarok*

(noteu que els tres arxius comencen per la paraula “amarok”, de manera que si posem un “*” a la ordre, interpretarà que els ha d’instal·lar els tres a la vegada 😉 també funcionaria escrivint el nom complet de cada arxiu, però com podeu veure així és més còmode, oi?)

I ja està! L’Amarok 1.4 torna a estar disponible per al vostre ordinador. Esperem que no hi hagi cap ensurt més fins que el 2.x sigui tan bo com el seu predecessor 🙂

Salut!

    • roger on 10 de juny de 2009 at 17:44

    Reply

    És veritat, ets un conservador!! Probablement, si es tractés d’un sistema operatiu privatiu ja no hi podries fer res. T’hauries d’aguantar i fer servir la nova versió del programa. En canvi, una de les virtuts del programari lliure és que pots tornar a utilitzar versions antingues (i sense necessitat de piratejar, clar) que encara són funcionals.

    • oriolsbd on 10 de juny de 2009 at 19:37

    Reply

    És que la versió 1.4 de l’Amarok era una gran versió! 🙂

    Jo, amb la 2.0 encara tenia els meus dubtes, però aquesta 2.1 ja m’agrada força més. L’únic que em falta provar és la connexió amb dispositius. Mira! Ara m’hi poso… 🙂

    • KuBe on 10 de juny de 2009 at 20:23

    Reply

    Una altra cosa que serveix per pràcticament qualsevol cas de nostàlgia.

    el direcotri de paquets de ubuntu

    http://packages.ubuntu.com/

    concretament això http://packages.ubuntu.com/search?keywords=amarok&searchon=names&suite=all&section=all

    fins a la 1.3 teniu…

  1. Reply

    Tothom en parla de l’1.4! Jo vaig començar amb el 2, així que no puc apreciar la diferència, què és el que han empitjorat tant?

    • KuBe on 10 de juny de 2009 at 22:06

    Reply

    En general el mateix que a tot KDE. La gent troba a faltar l’estil del 3.5.
    L’han fet molt maco i tot el que vulguis però ii han tret opcions.

    • oriolsbd on 11 de juny de 2009 at 06:23

    Reply

    Sí, sobretot són les opcions que no van “adaptar” al principi en l’Amarok 2.0. Hi ha algunes “novetats” de la versió 2.1 que realment ja estaven presents a la 1.4.

    • oriolsbd on 11 de juny de 2009 at 06:27

    Reply

    Per cert, que ja vaig provar la connexió amb dispositius, i em va anar molt bé. Ho vaig provar amb un mp3 “normal” i amb un iPod. Me’ls va detectar sense problemes. Amb la 1.4 perquè me’ls detectés primer havia d’indicar-li quin tipus de dispositiu li connectaria, i aquí no ha calgut.

    El sistema per a transferir-hi els fitxers també m’ha agradat més que amb l’Amarok 1.4.

    • xavi on 11 de juny de 2009 at 15:41

    Reply

    Doncs la veritat és que ja tinc ganes de que acabin de millorar el 2.x perquè realment el que van fer amb l’1.x demostra que són desenvolupadors amb molt de potencial. Jo faig servir un iPod i amb cap altre programa de reproducció (Exaile, Banshee, etc.) me n’he sortit tan bé com amb l’Amarok, me n’alegro que encara ho hagin facilitat més!

    Segur que aviat haurà madurat del tot la nova versió.

    Salut!

    • xavi on 11 de juny de 2009 at 15:44

    Reply

    Per cert, KuBe, des de l’aplicació Arranjament de Sistema de KDE (la pots executar fent systemsettings des de la terminal) pots canviar radicalment l’aspecte de les aplicacions KDE. Si no t’agrada el KDE4 et pot anar bé!

    Avui he descobert que fins i tot pots fer que sigui igual que el Gnome xd

    • KuBe on 11 de juny de 2009 at 16:53

    Reply

    Xavi, l’aspecte és una de els coses que m’agraden, principalment poder poder posar fàcilment tot fosc amb lletra clara (amb gnome em va costar una mica més fer-ho) però vaig començar amb gnome i no m’he vist en cor de canviar.
    De fet lo del 3.5 ho he dit per lo que he llegit en diferents llocs i per les declaracions que va fer Linus Torvalds, jo conec KDE des de la seva versió 4

    • pol on 11 de juny de 2009 at 17:10

    Reply

    KuBe! Un apunt!
    Amb els efectes d’escriptori activats (i potser, si no ho fa ja, es pot configurar per fer-ho sense) pots invertir els colors amb Súper+n o Súper+m (diria que són les dreceres per defecte) Així pots tenir qualsevol finestra en mode vaig-a-passarme-una-bona-estona-llegint sense haver-te de barallar amb la gràfica de cada programa! (per programar va níquel!).

    • guillem on 16 de juny de 2009 at 16:49

    Reply

    Molt bon apunt Xavi, m’ha anat com l’anell al dit perquè just fa res que m’he actulitzat al nou ubuntu i l’amarok 2.1 ni tan sols em mostrava el llistat de les cançons :S

    Una altra cosa que trobo a faltar i que per a mi és importantissím són les drecres globals, que et permeten pausar una cançó o passar a la següent sense deixar de fer el que estàs fent (super+C, per exemple)

Deixa un comentari

Your email address will not be published.