El teu blog de Linux en català

On i quan?

Editorial 32 de LinuxMagazine. Paul C. Brown.

He tornat de l’OSiM 2007 que s’ha celebrat a Madrid i he de dir, sense cap mena de risc a equivocar-me, que ha estat l’esdeveniment més important per al programari lliure celebrat a Espanya durant aquest any.

Segons Sam Arora, un dels organitzadors, “sempre triem un lloc atractiu per als novells”, i podria haver afegit: “indiferentment si pensen fer negoci en ell o no”. De fet, en cap sessió es va mencionar Espanya per a res. Quant al país amfitrió, els delegats i ponents hagueren pogut ser-hi a Madagascar o a la Lluna.

No és la primera vegada que em trobe amb aquesta indiferència de les empreses TI vers Espanya. Clar, però, el sentiment és mutu. Dels 300 assistents, d’espanyols només hi érem dos o tres. És a dir, un 1% de la representació. Anthony Wasserman, Professor de Pràctiques d’Enginyeria Informàtica de la prestigiosa universitat Carnegie Mellon, va provar de consolar-me dient-me que Espanya no era pas com els Estats Units en aquest aspecte: un país de serveis, no una potència industrial. Tot i que ben intencionat, només va aconseguir deprimir-me encara més: en aquests moments no és amb l’economia dels EUA amb la qual voldria que compararen la del meu país… tret que visquera a Uganda, és clar.

Què feia tan poc atractiu aquest esdeveniment a les empreses, estaments i medis espanyols? Doncs que es venia a treballar. No hi va haver ocasió per a que cap d’aquells analfabets tecnològics, també denominats “polítics”, vingueren a fer-se la foto, no crec recordar haver-ne sentit mencionar la paraula “innovació” durant les 48 hores que va durar l’esdeveniment. “Fragmentació”? A tothora. “Innovació”? Ni tan sols una vegada. Als nostres dirigents els lleves aquest vocable i no saben què dir al respecte, més que res, sospite, perquè diga’m d’allò que presumeixes i et diré quines són les teues mancances.

No hi ha res de què sorprendre’s. Ningú amb una mica de seny podia esperar menys d'”ells”. Allò que realment sí em va sorprendre va ser la indiferència absoluta de la comunitat. Ni Barrapunto, ni Menéame, ni HispaLinux, ni cap blocaire de renom i simpatitzant es va fer ressò de l’assumpte. Anys bregant que si el programari lliure està preparat per a l’empresa, que si Linux és el sistema operatiu del futur, que si patatín, que si patatan, i arriba l’esdeveniment a on més clarament es demostren aquestes coses, amb enormes corporacions com Motorola, Nokia i Orange donant-li suport… I NINGÚ S’ASSABENTA.

Estic d’acord amb la idea que la llibertat és una delicada flor que necessita cures i manyagues diàries. Això ho hem d’assolir, ja no com a usuaris, sinó com a ciutadans. Però, una mica de pragmatisme, si us plau! El programari lliure, per molt lliure que siga, no pot existir a un buit on no es tinga en compte la indústria. El programari lliure és producte de la indústria i no serà res si només es queda a la comunitat, si no hi ha aplicació corporativa, si no hi ha empreses disposades a explotar-lo i a guanyar diners amb ell. Malgrat qui li pese, és el barem mitjançant el qual es mesura l’èxit d’una tecnologia i, en aquest cas, una forma de pensar. De fet, el matís moral del programari lliure no es perverteix pel simple fet que algú trega lucre d’ell. Un es pot vendre al dimoni del dòlar sense posar en perill les possibilitats d’entrar al cel d’Stallman. Les llicències, sobretot la GPL, vetlla per nosaltres i les nostres ànimes, amén. L’única cosa que s’ha de fer és respectar-les i procurar que s’apliquen.

Tornant als esdeveniments i la seua importància, tinc com a fet irrefutable que és possible pervertir un concepte a força d’esmentar-lo. Als esdevenimnts amb subtítols com “Una mirada cap a la societat lliure” o “Un repte a la imaginació”, per la manca de sentit d’aqueixes oracions, s’abarateixen els conceptes de “llibertat” i “imaginació”, i aquesta manca de sentit es tramet als esdeveniments que tracten descriure. De fet, he arribat a la conclusió que la grandiloqüència d’un subtítol per a una conferència és indirectament proporcional a la seua rellevància per al món real.

Com a contraexemple, comproveu el subtítol de OSiM…
No en tenia.

_______________________________

 

Deixa un comentari

Your email address will not be published.